NOUS CODIS
Adaptar el Dharma a la nostra cultura mediterrània
Abraçant la vida, la consciència i el goig.
Tantra Budista o Vajrayana significa camí del diamant
La paraula “Tantra” significa expansió de la consciència. El tantra és un camí espiritual amb unes arrels molt antigues, i al mateix temps, està totalment adaptat als temps moderns i a la realitat d’avui.
El budisme neix fa 2500 anys al nord de la Índia. Durant 500 anys s’expandeix per tot el país sota la forma del Hinayana o Petit Vehicle. Sobre el segle I després de Crist té lloc la revolta Mahayana, el camí de la compassió i l’amor, el camí dels Bodhissatvas.
Al segle II i III el budisme es fusiona amb el tantra i s’impregna de la seva saviesa i les seves tècniques meditatives, donant lloc al que es coneix com a Tantra Budista o Vajrayana.
Vajrayana significa camí de diamanat. És el camí ràpid a la realització en només una vida.
El Tantra Budista a la Índia és impulsat per un movimient espiritual conegut com els 84 Mahasiddhas, éssers de gran realització que uneixen pràctica espiritual amb la vida cotidiana. El Dharma surt dels monestirs per a impregnar la vida.
Però és al segle VIII quan apareix Padmasambhava, el Buda Tàntric. Ell és qui difon i expandeix les ensenyances del Tantra Budista per Afganistan, Pakistan, la Índia, però sobretot per el Tíbet.
En la mateixa època a l’Índia central es desenvolupa la civilització tàntrica dels emperadors Chandelas, a la zona de Kajuraho. Allà fusionen la pràctica del Tantra amb les 64 arts de la Índia clàssica. Art i espiritualitat s’uneixen em perfecta harmonia amb la sacralització de la vida. Totes les activitats fetes de de la perspectiva de la visió pura o “Ta Nang” es tornen arts sagrades.
Padmasambhava, conegut com Guru Rimpoché, consolida la expansió del Budisme Tàntric a l’Àsia Central i al Tíbet amb la ajuda dels seus 25 deixebles.
El Tantra conté les ensenyances més elevades i secretes del budisme i aquestes són les que Padmasambhava difon al Tíbet. Estableix un sistema únic que permetrà conservar la puresa d’aquestes ensenyances: els TERMES o tresors espirituals. Aquests termes foren amagats a la terra, la roca, les aigües, l’espai i la ment per al benefici de les generacions futures. Cada Terma tindrà un TERTON o revelador/a del tresor espiritual. Aquests Tertons estan ja profetitzats i apareixen en aquest món com a avatars, amb la missió de revelar el terma. Això permet a aquesta tradició tàntrica conservar tota la puresa i poder sense cap tipus de degeneració o adulteració.
El sistema de Termas permet també una frescor de la transmissió. El nostre llinatge d’ensenyances s’anomena Tersar, que vol dir “nous termes”. Els nostres tresors revelats i adaptats als temps d’avui. El Terton principa d’aquest preciós llinatge d’ensenyances és Dudjom Rimpoché i, en la seva encarnació anterior, Dudjom Lingpa. Aquest llinatge es coneix també com Dudjom Tersar. Gairebé totes les pràctiques que realitzem són tresors espirituals o Termes d’aquests dos Tertons. Avui dia qui sosté aquest llinatge és S.S. Shenphen Dawa Norbu Rimpoché, fill de Dudjom Rimpoché.
Transforma les emocions negatives en saviesa
El Tantra és el camí ràpid a la realització adaptat als temps i a la societat d’avui. Mentres d’altres camins requereixen vides i més vides per a arribar a la fita de la lliberació total, el Tantra ens dóna instruments per a arribar-hi en aquesta mateixa vida.
El Tantra diu: “No hi ha dualitat”. A la dualitat no pot haver Unitat. La dualitat és una apariència.
El Tantra ens ajuda a transformar les emocions negatives en saviesa. No defugim de les emocions sinó que les transmutem utilitzan la Consciència.
El Tantra diu: “No diguis que la ira és la teva enemiga perquè és la llavor de la compassió”.
PEL TANTRA TOT ÉS SAGRAT - TOT ÉS DIVÍ, rés és profà. Per això al Tantra l’art es torna part del camí. Per a una persona no espiritual tot és profà.
L’Amor no és una relació, és un estat.
L’Amor no és un producte, és una experiència de la ment.
L’Amor va des de dins cap a fora.
L’Amor des de la perspectiva budista implica compassió.
No és un mitjà, és un fi en si. És el principi i el final a la vegada.
La Bodhicitta o Amor compassiu és l’Essència del Tantra. “Bodhi” vol dir ilumiació i “Citta” vol dir ment. Des de la perspectiva budista l’Amor està indissociablement unit a la ment de la iluminació.
L’AMOR ÉS ESTAR AQUÍ I ARA: La mort, l’amor i la meditació sempre tenen lloc en el present. Aquest amor és entrar en la consciència de l’ETERNITAT DEL PRESENT.
L’Amor és la forma més fàcil de dissoldre l’ego, per això els egoistes no poden estimar. L’AMOR ÉS MEDITACIÓ I LA MEDITACIÓ CREA AMOR. L’amor és el fruit de la meditació. El tantra té el poder de transformar les nostres emocions negatives en nèctar. Per això en Tantra es pot utilizar la energia del desig i de la sexualitat.
Els Tantres masculins treballen amb la energia de la ira, de l’enuig, de la violència, transmutant-la en saviesa.
La pràctica del Tantra està adaptada a les nostres formes de viure contemporànies. Tot queda integrat en la nostra pràctica espiritual: el nostre treball i les relacions laborals, la feminitat, la maternitat, la família, la sexualitat, les amistat, l’art… La pràctica consisteix en sacralitzar a través de la Consciència i la Meditació, totes aquestes facetes de les nostres vides.
El Tantra és un camí perfectament adaptat a la realitat de les nostres societats occidentals.
El Tantra és un camí perfectament adaptat al home i la dona del segle XXI.
El Tantra no és una religió, no poseeix dogmes de fe
El Tantra no és una religió, no poseeix dogmes de fe. Ha demostrat al llarg de la història una enorme capacitat d’adaptació per a poder ésser practicat en paÏsos i cultures diferents.
El primer que va fer Padmasambhava quan va arribar al Tíbet va ser adaptar el Tantra d’origen hindú a la cultura i civilització tibetana. Així creà un Tantra imbuït de les influències chamàniques de les que estava impregnada la espiritualitat tibetana pre-budista. Pràctiques com el Sang, el Sur, la Puja de Nagues o el Chöd tenen una profunda influència chamànica.
Padmasambhava també va començar junt amb Yeshe Tyosal i d’altres mestres i els seus 25 deixebles la traducció del Dharma Sànscrit al nou idioma tibetà. Tot això va facilitar en bona mesura la expasió de la pràctica del Tantra i del Dharma a la societat del Tíbet.
Avui dia estem davant un a situació similar.
La gran saviesa del Dharma que s'ha conservat pura al Tibet
durant segles s'està expandint per occident.
És doncs necessària una adaptació d’aquesta saviesa a la nostra cultura mediterrània, diferent de la tibetana o la anglosaxona. Hem de crear un Dharma que sigui nostre, que s’impregni de la nostra manera de ser, sentir i viure.
La nostra cultura mediterrània és inmensament rica i es pot i s’ha de fusionar amb el Tantra per a que s’expandeixi i sigui de benefici per a tots els éssers.
Adaptar el Dharma a la nostra cultura mediterrània
Impregnar les nostres societats amb els valors del Dharma
Amb un respecte total i absolut cap a la saviesa del Llinatge Dudjom Tersar, Lama Djampa Gyatso i el seu equip de practicants estan adaptant el Dharma a la nostra manera de ser i de pensar. Per aquesta raó s’utilitzen nous codis, noves maneres de fer, per a que aquesta saviesa pugui penetrar amb més facilitat a la nostra cultura, a la nostra societat moderna i mediterrània.
El treball se centra sobretot en la experiència existencial, més que en la acumulació de coneixements teòrics. En aquest procés entren la psicologia, l’art, la poesia, la música, la dança, les relacions de parella, la sexualitat, la economia…
TRES MIRADES ADAPTADES ALS NOSTRES TEMPS
Per a que el Dharma realment penetri a Occident necessitem adapatrlos a les seves necessitats i a la cultura d’avui en dia. Per a la expansió de la Saviesa del Dharma són necessaris diversos esglaons:
Que impregni les nostres societats dels valors del Dharma tan importants per la supervivència del Ésser Humà sobre aquest planeta com: la no violència, l’amor compassiu, el respecte per totes les formes de vida, la interdependència o el respecte per la natura i el medi ambient, la generositat, la bondat fonamental…
La pràctica del Dharma propiament dita. El Dharma és tot el conjunt d’ensenyances budistes que ens ajuden a caminar cap a la realització.
Consisteix en crear espais, causes i condicions per a fer que tots aquells que desitgen dedicar la seva vida intensament a conseguir la realització puguin fer-ho. Crear una generació de yoguis i yoguinis tàntrics que busquin la autorealització en aquesta vida.
UNA CULTURA DEL DHARMA:
Lama Djampa Gyatso ens proposa adaptar les Ensenyances del Dharma a la nostra cultura mediterrània desenvolupant tres aspectes fonamentals que ens interessen i preocupen a tots:
1) L’art i la espiritualitat o Dharma-Art
Això significa utilitzar l’art com a vehicle cap a la saviesa. És la unió de l’art i la consciència.
2) Economia i espiritualitat o economia budista
La nostra Sangha és el motor impulsor d’iniciatives que pretenen transformar la economia i el món d’avui donant exemple de que una altra manera d’entendre la economia és possible.
3) Les relacions de parella
Tots hem tingut problemes en les nostres relacions de parella perquè tenir una relació de parella és un art que s’apren. Paradoxalment, gairebé no existeixen llocs a la nostra societat on aprendre sobre les relacions de parella, un aspecte essencial en la pràctica del Tantra.