Al segle VIII, el mestre tàntric hindú Padmasambhava va portar les àmplies i profundes ensenyances del Buda Sakyamuni a un petit grup de deixebles al Tíbet. El conjunt de mètodes que va impartir tenia com a finalitat el desenvolupament últim de la saviesa i la compassió. Segons aquesta visió, la naturalesa inherent pura dels éssers, a pesar de estar enfosquida per la ignorància, les passions neuròtiques i la agresivitat, roman totalment intacta. La realització d’aquesta naturalesa totalment desperta pot ser lograda en una sola vida. Trovar aquestes ensenyances ha sigut una molt rara fortuna.

El Budisme Tàntric del Tíbet, anomenat el vehicle Vajrayana o del Diamant, ha conservat tota la força de transmissió des de fa segles, en part degut a l’aïllament geogràfic del país. La línia de transmissió s’ha conservat gràcies als grans sostenidors del llinatge que donaren les seves vides per la continuitat i protecció d’aquest profund coneixement.

Des dels temps del Buda fins ara, la ment human és essencialment la mateixa.

Buda Sakyamundi és el mestre de la nostra era i les seves ensenyances són encara rellevants avui. Les tranmissions i les pràctiques del Vajrayana aporten claredad, estabilitat i lluminositat interna. La realització de la meditació Vajrayana no ailla al practicant del món o li proporciona una salvació únicament personal. De fet, integra els mitjans hàbils i la saviesa amb una visió oberta i infranquejable de la interconexió de la vida.

Paradoxalment, fou a través d’una de les tragèdies de la història, que el Tíbet donà a conéixer el seu coneixement inagotable del ser a la resta del món. Amb la ocupació xinesa i la annexió del Tíbet el 1959, molts dels mestres més importants del budisme van fugir, al igual que milers i milers de laics. Aquests mestres es van emportar amb ells una gran realització espiritual, així com escriptures sagrades, relíquies i obres d’art consagrades. Al principi van anar al nord de la Índia, Nepal, Butan i Sikkim. Als anys següents, van començar a rebre a aquells de nosaltres que des d’Occident buscavem un camí espiritual, una manera de viure amb dignitat, coratge i humor i compassió en un món cada cop més perillós i caòtic.

Entre les grans personalitats que van sortir del Tíbet estava S.S. Dudjom Rimpoché. Era la encarnació espiritual del Llinatge Nyingma, la transmissió original vajrayana del Tïbet. En una de les seves encarnacions anteriors, Dudjom Rimpoche fou Sariputra, un deixeble directe del Buda Sakyamuni, i en l’altra Khyeu Chung Lotsawa, un dels principals deixebles de Padmasambhava. Ampliament reconegut com mestre dels mestres, Sa Santedat fou un erduit i prolífic autor de més de quaranta volums que han donat nova llum a les ensenyances i les pràctiques tàntriques del Llinatge Nyingma. Era també un mestre en medicina i ciències tradicionals. Venerat a tot el món per la seva eminència espiritual, profunda realització meditativa i vasta saviesa. Dudjom  Rimpoché va aportar la seva riquesa per establir la escola Nyignma a Europa i Amèrica.

La tradició terma és una característica ben coneguda de la escola Nyingma. És el mitjà hàbil per el qual Padmasambhava (Guru Rimpoché), un poderó i gran mestre de meditació, a través dels seus poders iòguics, va amagar ensenyances destinades a les generacions futures als elements: terra, aigua, foc i aire, així com a l’espai de la consciència de la ment dels seus deixebles. En el moment apropiat, aquests deixebles apareixen al món com tertons o reveladors d’aquestes ensenyances que són conegudes com a termes o tresors del Dharma. Aquestes ensenyances han de ser descobertes en determinats moments al temps, quan els éssers tenen necessitat d’una ensenyança en particular per eliminar obstacles, malalties i diferents adversitats.

S.S. Dudjom Rimpoché fou un dels descobridors de tresors i va rebelar moltes ensenyances pel benefici de tots els éssers en temps de guerra, fam i falta d’harmonia al món actual. Així doncs, el llinatge Dudjom Tersar és fresc, viu, directe i sens pèrdua de significat ni força espiritual. Aquestes ensenyances provenen directament de Guru Rimpoche, i a través de Dudjom Rimpoché arriben fins nosaltres en un llinatge curt i directe. Per tant, és una transmissió no contamienda que no coneix la degeneració causada pels samayes trencats. La benedicció és inmediata.

Durant la seva vida, Dudjom Rimpoché no només va decicar la major part del seu temps a propagar i preservar els termes del seu predecessor Dudjom Lingpa, sinó que també va revelar els seus propis. Alguns d’aquests cicles d’ensenyança inclouen el Khandro Thugtik, Tsokye Thugtik i Putri Repung, entre d’altres.